“L’església de Vistabella s’alça enmig de l’entorn horitzontal que és el Camp de Tarragona. […] L’església, en canvi, proposa la nova arquitectura que fa Jujol, vertical —assenyalant el cel—, que resulta del moviment que fan els cristians amb la mà sobre el seu cos quan entren a l’església, que és la creu. Mirar l’església de Vistabella és fer el senyal de la creu. […]

La parcel·la que ofereixen a Jujol per construir l’església no és un quadrat, així que decidir fer un quadrat en planta és una decisió d’arquitecte. […] El primer dibuix que tenim de l’església és en un solar rectangular de vint-i-un per setze metres dels quals només un quadrat de dotze metres i mig per fer l’església. […] Jujol, però, té la voluntat de fer una església de planta central. La primera explicació no entendria que Jujol no hagués aprofitat tota la profunditat edificable.

L’estructura de l’església de Vistabella és un sistema d’arcs jerarquitzats. Hi ha tres categories d’arcs. La primera són els dos arcs parabòlics que generen el buit central. Aquests arcs superen una llum de set metres, s’eleven quinze metres sobre el terra i es recullen sobre unes pilastres a tres metres del terra. […] La jerarquització de l’estructura genera espais diversos: el central, de grans dimensions; els dos espais encadenats a aquest central en l’eix llarg del rectangle virtual; i els quatre espais triangulars que queden entre els arcs trilobulats.

Hi ha un aspecte que sorprèn: les pedres col·locades al cim de les arestes. Explica la llegenda que a Jujol, quan anava al poble, li donaven les pedres que tenien per a la construcció, i ell es tancava a una habitació i les triava. Les més boniques les reservava i després deia com s’havien de col·locar, resseguint les arestes de la construcció. […] Aquests rocs no només ressegueixen les arestes de l’edifici, marquen on és el cel, són elements ornamentals que, com les pintures de l’interior, ajuden i emfatitzen l’arquitectura.”